El llançador despases

I tanmateix, he deixat de pensar-te només arribar. Ser lluny també és ser lluny de tu. He abocat el contingut de la bossa sobre el matalàs com, en un gibrell, ho hauria fet amb la sang i els budells dun porc de matança. Bastament i sense por, perquè els inicis no tenen més importància que la de precedir un final. No és un mal lloc. La cambra que he llogat dóna als estenedors, hi ha roba que shi eixuga. El meu temps és com el moures daquests draps de cuina: lent. Cap cosa es fa estranya. La distància, ja ho veus, no és res greu; és tan sols incòmoda com un llarg viatge en autobús.||
Saba bruta|Marzo Torres, Àngels|cat|9788499753447|N460540152|Pagès editors, S.L.|11.54|12.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|150|20130401|90|194|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975344.JPG?v=1589005165|Aquest poemari neix de les ganes de trobar una metàfora que em permetés fer les paus amb una etapa de la meva vida en què moltes persones fonamentals ja no hi eren. Necessitava positivar aquest sentiment de pèrdua i crec que me nhe sortit: malgrat que pugui donar la sensació que el poemari és una mica fosc, amaga vitalisme.||
Un boxejador entre la boira|Roig Sala, Josep Lluís|cat|9788499753256|N460540151|Pagès editors, S.L.|11.54|12.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|150|20130301|88|180|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975325.JPG?v=1589005185|Josep Lluís Roig reflecteix el desassossec de lindividu, el sofriment interior, la sensació de cansament i la pèrdua de seny. La curiositat intel·lectual que lha dut durant 20 anys a escriure en diversos àmbits literaris també el fa cercar noves vies dexpressió, interrogant-se sobre la formalitat del poema. És el cas dUn boxejador entre la boira, on Roig, per aclarir alguns dels continguts dels versos, recorre a anotacions i peus de pàgina que, de nou, apareixen en format de poema.||
Al mig de les coses|Casas Mata, Cristina|cat|9788499753225|N460540150|Pagès editors, S.L.|11.54|12.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|150|20130301|108|216|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975322.JPG?v=1589005183|I tanmateix, he deixat de pensar-te només arribar. Ser lluny també és ser lluny de tu. He abocat el contingut de la bossa sobre el matalàs com, en un gibrell, ho hauria fet amb la sang i els budells dun porc de matança. Bastament i sense por, perquè els inicis no tenen més importància que la de precedir un final. No és un mal lloc. La cambra que he llogat dóna als estenedors, hi ha roba que shi eixuga. El meu temps és com el moures daquests draps de cuina: lent. Cap cosa es fa estranya. La distància, ja ho veus, no és res greu; és tan sols incòmoda com un llarg viatge en autobús.||
Esquelet|Pietrelli, Lucia|cat|9788499753102|N460540149|Pagès editors, S.L.|11.54|12.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|170|20130205|72|154|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975310.JPG?v=1589005162|Ara crec en la imperfecció Entre sòlid, líquid i gasós, on sobreviu la fissura de lestat lliure? Quin resisteix en sentit i constància? Entre mal·leable i dur, on sinstal·la lasfíxia? Lescultura a la taula: sencera, impertorbable, impassible. De metall, amb una aurèola ferrosa. Jo davant della: un riu al cos, anatòmicament aquàtica, òrgans com peixos. Vessava, però no mexpandia. Matabalava en la incomunicació, momplia daigua, no mofegava. Era la llei del contrapàs? Linrevés de la correspondència? Perdia lesquelet i ja no sabia què era un os. Un pensament? El principi duna estructura? Un pronom? Una torsió de la matèria? Diuen que la matèria gris, la que pensa, és greix. Si en mi existia una pretensió era la de ser dura, no la de durar. Dur de vers és una escultura de Xisco Perelló Manresa. Esquelet és un poemari meu.||
Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953-1993)|Fabregat Armengol, Rosa|cat|9788499753065|N460540148|Pagès editors, S.L.|24.04|25.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|150|20130205|476|703|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975306.JPG?v=1589005171|Aquest volum acaba el projecte de recopilació de la poesia de Rosa Fabregat, iniciat amb el volum La temptació de vol, que és, en realitat, la segona part. Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953-1993), títol de conjunt daquest volum, compila, cronològicament, els primers poemaris publicats i tres poemaris inèdits: Ancorada en la boira, que dóna títol al volum, el segon, Càbala, i el tercer, Cant dels orígens, al·legoria de la creació i lorigen de la vida, a més dun petit poemari titulat Darrera del cancell, dos poemes llargs, Traieu-me el blau i Madona Bruna, i la recopilació dels poemes dispersos.||
HomesQue|Sala, Jacint|cat|9788499752877|N460540147|Pagès editors, S.L.|11.54|12.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|150|20121103|86|181|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975287.JPG?v=1589005180|Hem de llegir HomesQue com un preciós compendi de les observacions dun poeta profund i profundament humà sobre la condició humana. La diversitat i la riquesa del catàleg de tipus humans que ens regala lautor només podia ser el resultat danys datenció i cura. HomesQue té una doble filiació literària de primera magnitud, una doble filiació que ve de molt lluny. Duna banda, lobra pertany a la reconducció de limpuls èpic tradicional en termes de la més absoluta modernitat. I, de laltra, pertany a la reactualització moderna de la voluntat inscriptiva dels epigrames clàssics. HomesQue és, en primera instància, el nostre món actual, perfectament identificable, però, en segon terme, és el món de sempre, el món sub specie aeternitatis. Ara i sempre. El sempre vist des de lara.||
Per un nus a la gola|Elijas Escorihuela, Juan Carlos|cat|9788499752259|N460540146|Pagès editors, S.L.|11.54|12.00|4|POESIA DE POETAS INDIVIDUALES|LA SUDA|Bolsillo|240|150|20120502|68|149|https://static.azetadistribuciones.es/imagenes/9788499/978849975225.JPG?v=1589005180|Un poemari que sadscriu al tòpic de la peregrinatio vitae (el viatge de la vida), que, en aquest cas, es desenvolupa des de la Tàrraco on va tenir la infància el seu final de trajecte fins a Tijuana, el lloc que representa el final del trajecte. El poemari fa referència a altres finals, als petits finals de moltes coses, la qual cosa li confereix un marcat to elegíac. Destaquen la riquesa dimatges, el vers lliure i labsència de puntuació en algunes composicions. El mateix Elijas shi ha referit com una poesia amb certa tendència al fet metapoètic sense perdre larrel dels peus al terraö.