Ha de ploure cap amunt

A partir dun text en què es fa impossible destriar les vivències de les reflexions, Lluís Vallvé ens convida a repensar leducació artística i, en definitiva, leducació. Lautor va desmuntant lescola, les relacions que shi estableixen, el rol dels diferents agents i les seves organitzacions, tot dibuixant un marc de fons sòlid. Lluís Vallvé aprofundeix en la importància que tenen tots els llenguatges per expressar-nos i comunicar-nos, però també per poder construir coneixement, i defensa una educació equilibrada que desenvolupi totes les intel·ligències i que permeti canalitzar més fàcilment la sensibilitat. Lautor també ens mostra com les paraules dels alumnes, els seus conflictes, les relacions que estableixen, la descoberta de lentorn o qualsevol encàrrec esdevenen oportunitats; per ell, la vida als centres educatius nestà plena i cal saber-les aprofitar, i ens en mostra molts exemples, fruit de la seva experiència. Així, al llarg dels capítols, també descobrireu com, a poc a poc, va definint una metodologia en la qual els infants esdevenen protagonistes i lart el motor principal.