La pluja als llavis

«Una ombra, un núvol negre darrere els arbres. I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls. Després, el va veure. Era un noi envoltat d ' una boira espessa que la mirava. El noi li va allargar la mà. Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, però no podia moure ' s. Sentia una atracció estranya en els ulls d ' aquell noi. Ulls verds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavava ànima endins. Un tremolor li va recórrer tot el cos i un llampec va esquerdar el cel. Aleshores va començar a ploure rabiosament.»