Blancaneu

Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de lhivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que volatejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb lagulla, i tres gotes de sang van caure damunt de la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar que tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!.