Allegro ma non troppo

Carlo M. Cipolla va ser un prestigiós historiador deleconomia a qui agradava dentretenir els seus col·legues de departament amb petits assajos plens de bon humor que subvertien les bases de la historiografia i leconomia. Eren tan bons, que dos dells aviat van començar a circular per cercles més grans, fins que van convertir-se en l«Allegro manon troppo». El llibre es va convertir en un clàssic llegendari.El primer dels assajos es pot entendre com una paròdia de fake new avançada al seu temps: amb precisió acadèmica i llenguatge planer, analitza el paper central del pebre en el pas de ledat mitjana al Renaixement. El segon assaig, «Les lleis fonamentals de lestupidesa humana», ha esdevingut un text de culte i una guia moral, a més dun potentíssim sistema per detectar, conèixer i neutralitzar lamenaça persistent de lestupidesa que pot regir les nostres vides i el destí de les nacions.Coincidint amb el centenari del naixement de Cipolla, per fi el podem llegir en català. Tan ben escrit com divertit, tan carregat de sentit comú i veritat,aquest és un llibre que, si el llegís tothom, sarreglaria el món.