La Via Bàltica

El 23 dagost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. Luna al costat de laltra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa dEuropa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Sen van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques dEstònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic. Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes i amb els que se nhan beneficiat, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda daquella proesa històrica en lesperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent. La Via Bàltica és el retrat dunes societats dinàmiques, instal·lades ja a lEuropa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.