El meu germà persegueix dinosaures

El meu germà persegueix dinosaures és una història intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, dun tema dinterès social com és la síndrome de Down. Pe r a escriure-la, Giacomo Mazzariol no ha hagut dinventar res. Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares tanuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig dalegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni. Després ell neix i, de mica en mica, tadones que sí, que és diferent dels altres, però que de superpoders no en té. Al final descobreixes lexpressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar ladolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic. Cada persona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni. El meu germà persegueix dinosaures ha venut més de 150.000 exemplars només a Itàlia en un any. «Fet i fet, aquesta és la història den Giovanni.»Den Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. Den Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell; que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: Mhe casat. Den Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la música dun artista de carrer, i els vianants, un rere laltre, es deixen anar i el comencen a imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres. Den Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú sen va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts. »Den Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba cap, els porta fulles seques.»E n Giovanni és el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.» Els llibreters opinen:«Menys és més. Un àngel en la meva vida.»Paula Núñez, Llibreria Troa Universitaria «Immens com un dinosaure, dolç com el cotó fluix.»Gemma Fernández, Casa del Llibre