ALFABET DE LOMBRA

Els poemes d& x02019;Alfabet de l& x02019;ombra projecten una mirada poètica cap a dos paisatges del passat: un de remot, en el qual afloren subtilment els temors, els desitjos i les incerteses que dominen el món actual, i un altre de més proper, que encara perviu en la memòria com si els records fossin les restes d& x02019;un naufragi. Joan Graell està en possessió de la llengua, i ha encetat una aventura prometedora. Després de la nitidesa de pur deliqui versal de l& x02019;inici de l& x02019;Alfabet de l& x02019;ombra, obre un nou registre en el poema XI, amb l& x02019;evocació dels poetes Barceló i l& x02019;Espunyes de cal Vilaró, i acaba amb una confessió colúloquial que ens fa baixar a la terra, sense estalviar-se un bell sentit de l& x02019;humor. La terra, els astres i els elements de la natura hi conflueixen com a font de sentiment i destí d& x02019;espiritualitat. (De lepíleg de Víctor Obiols).