Larbre que som

En diu Carme Cruelles, al pròleg del llibre: Aquest poemari es basteix a sobre duns valors tan sublims com el pes de lexistència humana, un poemari que pretén fornir el sentit de la nostra vida i, no només això: mostrar la poesia com un instrument per sospesar i valorar el nostre exisitir, els nostres viures delirants i dubitatius sovint… Una veu extremadament càlida i a la vegada profunda que saparta dels malabarismes i additius innecessaris i que pretén, amb pas ferm i segur, arribar al fins de les coses, a larrel més profuntda, a la branca més alta… Larbre que som és reflex del nostre existir, del nostre arrelament a la vida, de lamor que ens fa sentir i ens fa reeixir i que ens ensenya les paraules justes i necessàries. […] Tornem a trobar, com en Lavís de làngel, uns poemes sòlids que senganxen a la pell, perquè la poesia del Joan Callau és la dun alquimista de la paraula.