El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española

El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar lestratègia de deixar un cert marge dactuació a les publicacions no diàries. Una daquestes, el setmanari satíric El Papus, es va atrevir a fer crítica política a través dun humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps sanà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de lEstat, sense distinció dideologies ni dinstitucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de loposició política i la gestió governamental del PSOE. La història del periodisme espanyol recupera amb aquest llibre les vicissituds de la revista dhumor que va assolir el tiratge més alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també, lexperiència del primer mitjà de comunicació que va patir, en democràcia, un atemptat terrorista amb una víctima mortal.