Tros

La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix No hi ha res que decanti la balanÇa en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Peró també per amagar-se del seu fracás a ciutat i dalgú que el busca per qué li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secá, quatre cases i un centenar dánimes sense inquietuds, un poble don no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaÇada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ánsia per a tant poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per aixó topen.