Els fills de latzar

Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres, dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li agradaven; ningú daquesta raça no li feia el pes: el to verd de la seva pell, els ulls ùdun verd tan fosc que semblava negreù, les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposades a donar instruccions…, a part daixò semblaven terrestres, llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada, una mica sibilant, ritualitzada. Què en volien, dell? Lhavien fet anar fins a Neutrax, un petit satèl·lit artificial a dos dies de viatge de Mart, amb loferta dun treball increïblement ben pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer càrrec de qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestava era lespera.