Ciset i una cuina vora mar

El protagonista del llibre no és el meu avi, ell només és una referència. El protagonista daquesta obra és una forma de vida que es va descomponent. En Ciset és un representant més daquesta filosofia sense doctrina que anys enrere imperava en totes les cases de pescadors. La proximitat amb la naturalesa i els elements vitals i la lluita de lhome per sobreviure amb els recursos mínims eren algunes de les premisses. Sextreia el menjar don nhi havia: la terra i el mar. I a cada poble es feia duna manera semblant. Perquè el que importava al final era el mateix, tenir un mos per ficar-se a la boca. Menjars mariners, sense pretensions, que busquen alimentar la bona gana. Menjars que provenen daquest món en descomposició, però que encara es pot reflotar. Menjars que ens acosten als elements vitals i a la naturalesa. Però, sobretot, menjars que ens permeten conservar un llegat que no sha de perdre (del pròleg de Nil Ventós Corominas). Aquest no vol ser un llibre de cuina, ni tampoc un llibre sobre en Ciset, ni sobre el Port de la Selva, ni tampoc un tractat de peixos o de meteorologia local, tot i que aquests temes hi són presents.