Lombra queixalada

Aquest llibre, per a mi el més rodó i contundent dels reculls poètics del Roc, té sobretot tres virtuts. La primera, el sentit del joc i la ironia, que defugen per tant el transcendentalisme però que alhora, i sota la lleugeresa aparent, també saben esquivar la trivialitat; la segona, el domini de la forma, un excel·lent vehicle per al joc lingu& 776;ístic i lestirabot amb gràcia. La tercera virtut té molt a veure amb la ja citada novel·la Austràlia: lautocrítica, present a tot el recull i, de manera molt marcada, en el final de molts dels sonets. (Del pròleg de Josep Maria Ripoll)