Lexpressió de les emocions en lhome i en els animals

Lany 1872, tretze anys després de la publicació de Lorigen de les espècies i al cap dun any de laparició de Lorigen de lhome, Charles Darwin publicava Lexpressió de les emocions en lhome i en els animals, que, juntament amb els dos llibres esmentats, completa una trilogia coherent i harmònica. La intenció de Darwin era descriure les principals accions expressives en lhome i en altres animals, i explicar-ne lorigen i el desenvolupament. Els resultats obtinguts li van permetre identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apuntava a un origen comú i donava suport a la teoria de levolució per selecció natural, que és allò que en darrer terme volia. A més, les seves observacions qüestionaven frontalment les teories racistes de lèpoca, que pretenien que els europeus procedien dun ancestre més avançat que lancestre dels negres. Darwin, amb una clarividència notable, proposa que lorigen de lhome shauria de buscar a lÀfrica, i proclama sense embuts «the unity of mankind». Com han reconegut Niko Tinbergen i Konrad Lorenz, Lexpressió de les emocions pot considerar-se una obra precursora de les modernes disciplines de letologia i la psicologia. Quant a la seva influència en els estudis dexpressió facial i en la recerca dexpressions universals, la literatura que la reconeix és aclaparadora, especialment els treballs de Paul Ekman, que segueixen clarament els passos de Darwin fins avui dia.