Les hores detingudes

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus datenció en la memòria dun jove vidu, en lintent de fixar el fugor duna vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista senriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes es converteix daquesta manera en lexploració dun sentiment tan antic com el dolor de labsència.Les hores detingudes va obtenir, el 1994, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica Serra dOr i la Lletra dOr i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que en va dir que resulta un magnífic exemple de lirisme contingut i de finor psicològica que, reforçats com estan per la precisió en el llenguatge i lestructura, porten a celebrar el retorn de Ramon Solsona a la novel·la (Josep Maria Ripoll, Serra dOr), o encara que Ens fa llegir fins al final, sobtats per tant de sentit comú i dintel·ligència. (Francesc Parcerisas, El País)á