A la vora de laigua

Segons el pròleg, a càrrec dIsidor Cònsul, el darrer llibre de Rosa Fabregat, A la vora de laigua sinsereix amb més intensitat que els anteriors en la línia que sembla més pura de la seva poesia i en el punt dinflexió dels seus versos més segurs. Poemes que sentretenen a resseguir espais i geografies personals, que treuen espurnes de poesia només en la densitat de la mirada i perquè, en aquest cas, acondueixen amb encert una metàfora daigua. Labril de 2009, pocs mesos després de la publicació daquest volum, la poesia de Rosa Fabregat podrà celebrar, si vol, la festa daniversari dels trenta anys de vida editorial, els que hauran rodat des de la primera edició dEstelles (1979). Nascuda el 1933 i amb el pes, doncs, de setanta-cinc anys de vida a lespatlla, entenc que Rosa Fabregat estrena en aquestes geografies daigua, sobretot a Les ales de la nit, una poesia centrada en un tombant de la ruta, en linici dels dies de la vellesa.