Llum

Quan la protagonista daquesta història torna al poble on va néixer, està ensorrada. Lavís de la mort del pare, i un sobre amb la clau de la porta de casa familiar on fa més de vint anys que no posa els peus, són lempenta que necessita per deixar enrere la seva vida a Londres i posar punt i final a una història que se li està morint a les mans. De cop i volta es troba sola en una casa de pedra plena de foscor, de records i de silencis, amb lúnica companyia de la seva gossa, la fidel Nit. El món li cau a sobre fins que sent cridar un nom al carrer: Llum. «Quan vaig tornar al poble aquest hivern, em sentia desapareguda, mig morta. La persona que havia estat fins aquell moment, la que sempre havia designat amb el meu nom, mera estranya i poc confiable. Em preguntava «¿qui ets, tu?», com si parlés a algú de qui em malfiava o fins i tot acusava dhaver malbaratat tot allò en què havia cregut, tot allò que havia desitjat: la Kate, la meva carrera universitària, els llibres que havia escrit, aquella gran ciutat que mhavia acollit i que després va expulsar-me. Els amics de Londres mhavien dit que era una crisi, una etapa que més o menys tots passaven al fer els quaranta, però jo sabia que era molt més greu, molt més profund, molt més antic. Per això tu, Llum. Per això nosaltres.»