Diaris del Sàhara

Sanmao és camí, és recerca i és vida, però sobretot és llibertat. Chenping, Echo, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la naturalesa errant de lautora, de qui va fer del camí i dels qui el transiten la seva llar. Sanmao, caminant infatigable, fa bona la dita que la vàlua i la quantitat del tresor són sempre ínfimes si se les compara amb laventura que les va precedir; per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: larribada a un final, a un punt de no retorn, al nostre destí. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les obres. La veu de Sanmao està destinada a ser universal pel que hi ha de particular en ella. Diaris del Sàhara, publicada lany 1976, recull els anys que lautora i el seu marit, José Quero, van viure al continent africà. Novel·la de viatges i memòries, Diaris del Sàhara és una carta damor incondicional i un cant a la vida que ens ofereix un testimoni directe de la trobada cultural que va viure la jove parella a lentorn sahrauí. :Rata_ descobreix i publica per primera vegada al nostre país una deàles veus més enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic. Per mèrits propis, Sanmao hauria de ser considerada un clàssic del segle XX.