La sardana i la religió de les bruixes

Una recerca sobre lespiritualitat arcaicai la geografia sagrada El 5 dagost del 1552, a Olot, els cònsols i jurats de la Casa de lAlmoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador Brugats, prohibeixen «lo ball de la sardana y altres balls deshonests». És el primer registre de lexistència de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i les creences establertes per lEsglésia catòlica. A partir daquest succés, Jordi Bilbeny engega un «gran viatge a la recerca dels fets» que indaga entre els «bocins de mirall» del passat la relació entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatòlics, i la dansa catalana per excel·lència. La sardana i la religió de les bruixes és una obra exhaustiva que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecució a què va ser sotmesa pels estaments de lEsglésia i les classes dominants, paral·lela a la que es va dur a terme contra la bruixeria. De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellà del Terri, de lobra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per limaginari cultural català, sempre desvetllant les veritats que samaguen més enllà dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix lautèntic caràcter dalguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instància, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.