En Tolstoi, un conte de fades

Jo no sé vosaltres, però jo, des que sóc prou gran per haver copsat que la gent dorm al carrer, sem fa estrany. Hi ha alguna cosa que coixeja, oi?!! Tots aquests despatxos a la ciutat, il·luminats com platós de cinema i que a la nit són buits. Amb totes les segones residències que, deu mesos a lany, només acullen un grapat de ratolins i fins i tot aranyes… Quan hi penso, sem fa estrany. Si hi penso, és perquè, nosaltres, també en tenim una, de casa daquestes. La Teuleria, es diu.