Línia blava

Ets a la plaça Eivissa, al cor dHorta. La boca del metro sobre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, tacompanya fins a landana. El comboi que tha de portar dun extrem a laltre de Barcelona tespera amb les portes obertes, amb laire de repòs que es respira als començaments de línia.