VARIACIO I NORMA EN LA LLENGUA CATALANA

El contingut del llibre gira entorn de la variació i laccés de variants dialectals a la norma. Sintrodueix amb una caracterització del català medieval afaiçonat per factors interns, socials, històrics i geogràfics, amb sovintejats contactes amb loccità, particularment intensos en el rossellonès; es mostra com el veïnatge amb laragonès ha provocat, des dels primers segles de la colonització, algunes interferències en el valencià. Sanalitza, després, la contribució a la lexicografia dautors com Joan Esteve, Onofre Pou, Antoni Font, Pere Torra, Joan Lacavalleria i Carles Ros (segles XV-XVIII), precisant-ne les fonts respectives i el grau de fidelitat a làrea dialectal pròpia de cada autor, una actitud que més tard es repetirà en lobra restauradora de Fabra i els seus continuadors amb un impuls participatiu del model lingüístic. Segueix una discussió sobre loportunitat dels conceptes de galúloromanisme i iberoromanisme aplicats al català, amb una nova llista dantropònims dorigen occità. El llibre clou amb una distribució geogràfica dels noms populars de la Via Làctia amb la seva interpretació lingüíst