Tabor

En una societat que reclama vivències, lespiritualitat torna a recuperar el seu protagonisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral. Ara bé, no es tracta dun fenomen completament nou ni duna simple moda passatgera. La trobada amb un Déu que satansa a la humanitat és el nucli de la fe cristiana. Un Déu inefable que, però, sautocomunica. Un Déu que, alhora, calla i es revela, soculta i es mostra; es manifesta en el secret, es fa present dincògnit. Lastorament davant lordre del món, la pregària viscuda des del fons del cor, les celebracions comunitàries, la travessa dels deserts existencials, la solidaritat del bon samarità o el diàleg fratern són moments que acullen aquesta trobada entre Déu i lésser humà. Una relació misteriosa, que palesa el contrast entre la infinitud divina i la limitació humana. Tabor, la muntanya on Jesús es transfigura, on mostra la seva autèntica identitat, serveix de marc per analitzar el sentit de lexperiència espiritual, la seva necessitat i les seves exigències, la seva oportunitat i els seus riscos. La fe sense experiència es marceix. Lexperiència sense reflexió i sense compromís es corromp. Tot un repte per a la pastoral en plena postmodernitat.