violeta i el llop

PREMI VALÔNCIA NOVA ALFONS EL MAGN·NIM DE NARRATIVA 2018violeta té por sovint. quan trona, quan hi ha molta gent en un lloc, quan troba moltes majúscules juntes (no li agraden gens, les majúscules, però tampoc les olors fortes, ni els texans, ni les mentides, ni que la gent es pose al mig quan fa fotografies). i té por també quan algú passa laspiradora, quan se li acosta un gos o una abella, quan lhan de punxar… i, així i tot, violeta és valenta, perquè viu en un món ple de trons, de gent, de majúscules, abelles, aspiradores, gossos i injeccions. i de llops. i de gent que, sense esperar-la, la descobreix. i lestima.