ENTRE DOS SILENCIS

Publiquem la més ambiciosa de les novel·les dAurora Bertrana per primer cop en versió íntegra, traduïda de loriginal castellà per Núria Sales. Narra la vida en un poble francès entre 1942 i 1945 des duna perspectiva inèdita: la de les dones pageses obligades a conviure amb els soldats alemanys. Una novel·la europea que tracta el fet bèl·lic amb intimisme i apropa Aurora Bertrana a Irène Némirovsky.
Aurora Bertrana va viure la Segona Guerra Mundial a Ginebra, rodejada de refugiats de tot Europa que fugien del feixisme. El 1945, ja firmat lArmistici, va acompanyar una missió humanitària al poble francès dÉtobon, que shavia quedat sense homes després que fossin afusellats pels nazis en represàlies a una acció del maquis.
La importància daquells mesos en la seva vida és el que la nova edició dEntre dos silencis posa en evidència. La novel·la comença el 1942, quan els pagesos sorganitzen en maquis i les dones han de conviure amb les tropes docupació, i acaba el 1945, quan els soldats alemanys esdevenen presoners de guerra al servei dels civils. Entremig, és la guerra viscuda per les dones que explica Aurora Bertrana, amb totes les contradiccions creades per la convivència amb lenemic. La gran lliçó daquesta novel·la europea: les fronteres no passen entre països, sinó entre caràcters.
El postfaci de Georgina Solà explica els fets viscuts per Aurora Bertrana i la història accidentada del seu llibre, que donem per primer cop en la forma en què lhavia concebut lautora.