BENVOLGUDA

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, senamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat dell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.A partir daquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de lamor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre lamistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.Ara ja tinc la confirmació científica de lestat volàtil en el qual mhe instal·lat lúltim any sense haver-ne parat esment. La caiguda destrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des dunes lleugeres ales despiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home senamorarà daquella altra.