QUAN SESBORREN LES PARAULES

Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.Quan sesborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen dexistir; aleshores a lautor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb lesperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que shi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que sacaba, però que omple dhumor i de tendresa un temps que tot just comença.Un llibre duna gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la memòria dels lectors.á«La mare mirava per la finestra, però no sabria dir què mirava. Sestava allà, com cada dia, al menjador de la casa familiar de la plaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca dorelles, amb les mans agafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis closos i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, més enllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia grans complicacions de salut i semblava estar en bona forma; en la bona forma física que pot estar algú que ha fet noranta-vuit anys i es passa el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podia semblar que fos com abans, com sempre, però res no era igual. Les paraules shavien esborrat. Totes. El diccionari sencer».