Humans que mhe trobat

«Si hi havia cap professió on el concepte de plaça fixa no existia, i continua sense existir, era la meva. Quan vaig fer saber als meus pares que volia ser actor i anar a lInstitut del Teatre, es van amoïnar tant que, de langoixa, el dissabte mateix van baixar fins a la catedral a posar un ciri a santa Llúcia… perquè no aprovés! Don trauria un teatre on pogués ingressar després de fer la mili i no marxar-ne fins a la jubilació?».Humans que mhe trobat és un retrat de la infantesa i ladolescència de lactor i guionista Jordi Sánchez a la Barcelona dels setanta, lèpoca daurada de l1, 2, 3 de Chicho Ibáñez Serrador, els jocs a la plaça o el BUP i el COU. Alhora, també ens presenta anècdotes del seu dia a dia actual, a mig camí entre Madrid i Barcelona i del món dels actors. Tot plegat forma un retrat irònic duna generació i dun país amb ganes de prosperar, que dóna com a resultat un llibre que combina perfectament lhumor i la tendresa.á