Frena, Càndida, frena!

La Càndida té catorze anys, tres germans (el Marcel·lí, la Lucil·la i el Gaudenci), una pila damigues (la Febrònia Calvet, la Sònia Fivaller, la Coia Solera…) i tot un curs al davant. És una noia molt marxosa, enèrgica «com un tifó», amb força inquietuds, però sobretot amb dues motivacions: els nois i les picabaralles amb la Cuca Rossell. Es dedica a les activitats extraescolars de forma massiva, intenta guanyar calés fent de cangur, és presidenta dun club de fans dels Wild Cannibals, aprèn a esquiar, es disfressa daranya per Carnestoltes i caça un tigre… Tot plegat amb desenllaços molt diversos: des del triomf més clamorós com a esquiadora fins al fracàs més aclaparador com a presidenta del club de fans. En general té la sensació que és una fracassada en el camp sentimental, però al final del curs sadona que, tot i que no ho semblava, és una noia dèxit, especialment amb el xicot que acaba de conèixer i amb qui va a la revetlla de Sant Joan.