Les ulleres de làvia

En Marc sap que làvia sempre perd les ulleres. I això és molt empipador, perquè no potávigilar que el gat de la veïna, la senyora Martina,áno entri al jardí per menjar-se-li els clavells. En Marc sempre lajuda a buscar-les, però les ulleres samaguen molt, i quan les troben al cove de la roba bruta o a la capsa de les galetes, el gat ja se nha tornat a casa seva amb un clavell a la boca. Avui, el gat samaga sota la taula de la cuina, iálolor de clavell sescampa pertot arreu.áQuan torna de comprar, làvia està enfadada perquè no sap on són les ulleres, però quan sent aquella bona olor li passa el mal humor. Ara bé, quan troba les ulleres dins el pot del cafè i veu el gat, el fa fora amb lescombra… Llavors passa que les ulleres ja no es tornen a amagar en tota la tarda, però làvia continua empipada perquè ara la casa no fa olor de clavell. De sobte senten un «mèu» i que truquen a la porta del jardí. Làvia es treu les ulleres i demana a en Marc que vagi a veure qui hi ha. Quan en Marc obre la porta, el gat sacosta a la planta dels clavells, nagafa un, entra a la casa i sel menja sota la taula. Làvia endreça les ulleresáa la funda: està contenta: tota la casa fa olor de clavell.