MANUAL DÆHISTORIA DE LA DONA. MANIFEST PER A UN FUTUR MILLOR

LÆany 2013, el Departament dÆHistòria Moderna i Contemporània va programar lÆassignatura Història i Gènere a lÆÈpoca Moderna i em va fer lÆencàrrec dÆimpartir-la. Em vaig haver dÆacarar amb la meva pròpia ignorància, bastida a còpia de llegir, durant lustres, les vides dÆhomes cèlebres i llurs gestes immortals. En aquell moment, vaig trobar a faltar un manual, no només per a universitaris, que expliqués lÆevolució històrica de les dones estructuralment, però també en conjuntures concretes. Aquesta mena de llibre mÆhauria orientat a tall de brúixola sobre allò que pagava la pena dÆexplicar; però, per més que el vaig buscar, no el vaig poder haver. Per això vaig decidir que, si ningú no lÆescrivia abans, quan en tingués lÆoportunitat ho faria jo. Sabia, de bell antuvi, que gaudiria enormement del procés de construcció de lÆarquitectura cognitiva que reflecteixen els meus mots en cada pàgina del manual, que comença amb lÆantiga Grècia i lÆepíleg del qual és aquest bocí dÆOccident en el segle XXI. Tanmateix, hi ha un capítol conceptual i genèricament biològic que espero que sigui dÆutilitat. El meu enfocament ha estat feminista, però espero no molestar ningú amb afirmacions intemperants. Des del primer moment en què vaig imaginar-meÆl, vaig batejar el llibre amb el nom de Manual dÆhistòria de la dona. No del gènere, perquè jo no soc un gènere, ni un nombre, ni un sintagma preposicional (senyora deà). Soc una dona molt orgullosa de ser-ho, però també soc respectuosa amb el que decideixin ser els altres. Tinc sort perquè, amb les lògiques dificultats inherents a la vida, he fet i faig el que sempre he volgut fer. Quantes dones del passat podrien pronunciar aquesta frase?