Curial i Güelfa

Curial, que procedeix duna família humil, després de fugir de casa, entra al servei del marquès de Montferrat. Allà, la germana del marquès, la jove vídua Güelfa, senamora del jove i decideix ajudar-lo perquè pugui esdevenir un gran cavaller, un cortesà i un home important. Curial, amb lajut de Güelfa, no solament adquireix habilitat en lús de les armes, sinó que esdevé també filòsof, músic i poeta. La novel·la és la crònica duna ascensió social, marcada per la difícil relació de Curial amb Güelfa: Güelfa ajuda Curial i li exigeix, a canvi, fidelitat pròpia de la relació clàssica entre senyor i vassall. Però, a més a més, el considera pràcticament com si fos de la seva propietat, ja que ella lha fet com és, i no està disposada a perdonar-li cap traïció, real o imaginària.