TOT ALLO QUE UNA TARDA MORI AMB LES BICICLETES

Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista daquest llibre ha quedat inesperadament a latur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, lexercici memorístic li revelarà molt més: en la contemplació dels records ?lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estètica? hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió de larqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb lamor», com va dir-ne José Carlos Llop.A mig camí entre la crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que sencadenen a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes ?publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per lautora? perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.