Amb aquest poemari en forma de tríptic, lautor planteja un voluntari desordre dimatges, sons i metàfores que acaba formant una unitat dexpressió. Com a rerefons dels versos hi ha Francis Bacon, pintor suggeridor de ferides velles de lànima i incomoditats físiques dun jo protagonista que no narra pena ni angoixa concreta; que es limita a entomar els impactes de la vida i acaba reconeixent les febleses, no se sap quines misèries. Pessimisme? No necessàriament. Cada qual sabrà ?o no? què fa el seu cos al llit sota la llum escassa duna bombeta, què pensa.
El poeta desplega el seu carnatge des de tres àmbits: en uns espais convex, còncau i, finalment, pla, embrutit de nostàlgia, supurant edat i temps. Potser satisfet, però, dhaver acceptat definitivament els cops, dhaver entès dolçament la necessitat dassumir la derrota per tal dencarar letapa indefugible de la maduresa.