No patiu per mi

Carme Junyent va ser, sobretot, una dona de llengua. Una de les lingüistes més importants de les últimes dècades a casa nostra, compromesa amb el català i amb totes les llengües amenaçades. Però l’última lliçó de la professora Junyent no va ser de llengua (tot i que també va ser de llengua), sinó de vida. Davant d’un diagnòstic mèdic que li retallava el futur a unes quantes setmanes, l’autora va decidir deixar-nos un comiat gormand. Per combatre la mort, per foragitar la pena, ens va asseure a taula per brindar pels millors àpats de la seva vida. Llegint-la ens sentim un més de la seva colla de raros, que fa gairebé vint anys es van conjurar per fer una insòlita volta gastronòmica per les cuines del món que tenim a l’abast. Al final del recull de textos que aplega aquest llibre, hi trobem una guia de més de 200 restaurants d’una diversitat enlluernadora; pel camí hi haurem viscut històries d’amistat, de lluita, de llibertat, de família i sí, és clar, de llengua.