UNA DONA

Hi ha moments en la vida en què ens observem per fi en plenitud. És aleshores que deixem de qüestionar-nos, ens entenem i decidim, senzillament, ser. Instants duna capacitat transformadora imponent, que ens marquen perquè ens defineixen i ens fan lliures per sempre. En la vida de la nostra protagonista, aquesta fotografia clarificadora i màgica es va produir, després danys de dubtes íntims sobre la identitat de gènere i la sexualitat, en obrir larmari de Pandora i emprovar-se el camisó blau cel de la seva parella: «Al mirall de lhabitació em veig per fi amb una forma pròpia. He quallat. El Tabú sesberla. La vida que girava com una baldufa, ara pren sentit.»