SANG I SABA

El narrador daquesta novel·la té disset anys i sap que aviat shaurà de morir, ja que viu immers en una guerra perduda, una guerra de resistència a una invasió. Però el que més el fa patir no és la idea de la seva mort propera sinó la certesa que haurà de morir verge. I així el seu viatge a través daquesta guerra és també un viatge cap a la vida, que lobligarà a trobar dintre seu els recursos per resistir a la temptació de lanihilació. Un daquests recursos, curiosament, seran les plantes amb les quals per força conviu en erms, gorges i planells.No és difícil endevinar que el país ocupat, bombardejat i mai anomenat és Txetxènia. Però el més sorprenent és la fusió implícita operada per lautor entre aquest territori del Caucas i Occitània. Com si, a partir duna invasió que podem recordar per les imatges de la televisió o dinternet, es parlés també duna guerra més antiga, duna desfeta més antiga, en definitiva de lintent dextermini dun altre poble, duna altra llengua i duna altra cultura.Joan-Claudi Forêt, nascut a Lió el 1950, va aprendre loccità ja adult i el va convertir en la seva llengua de creació literària. Traductor dels sonets de Shakespeare, és un dels representants més brillants i reconeguts de la literatura occitana davui. Viu a Montpeller.