A dues veus

Potser aquests versos transiten la via del desig arribats des dun univers fràgil, el de la memòria. La subtil matèria primera dels encontres efervescents traspua lessencial manera dentendre la relació afectiva: física realitat que coincideix amb el frec unànime dels sentits. I els mots acompanyen tothora la veritable possibilitat de ferir la carn dels dies, majúsculs, proteics, sincers i tan creatius alhora. Tot shi avé per garantir la fortuna de la comunicació confirmant la reducció de les distàncies. A dues veus assaja la intensitat plural de lardència sensual quan els estels fan cintra per protegir la decidida manera dabordar el fet amatori.