EL METGE JOSEP TORRUBIA ZEA

Sota laparença dun metge cordial, samagava un home que havia sigut, primer, aprenent de joier a Marsella i, després, mestre duna escola racionalista a Gràcia. Educat a Barcelona al si duna família dorigen andalús, en un ambient lliurepensador i de conviccions republicanes, estudià medicina amb vora quaranta anys, casat i ja pare de dos fills. Acceptat per la maçoneria, va pertànyer a la lògia «Democracia» de Barcelona, al mateix temps que militava en formacions socialistes. Des de 1927 exercí la professió al Masnou, on esdevingué un metge estimat pel poble i les autoritats municipals. El seu ferm compromís en totes les iniciatives de canvi social durant els anys de la República lobligà a partir a lexili el 1939 amb la seva família i un nombrós grup de masnovins. A França, cercaren refugi al camp tots plegats, fent de pagesos, fins que locupació dels nazis els abocà a comprometres de nou amb la lluita antifeixista, ara en els rengles de la Resistència. Després de lalliberament, Josep Torrubia, «commandant-médecin» de les Forces Françaises de lIntérieur, fundà a Tolosa de Llenguadoc un hospital per atendre, primer, els ferits de loperació Reconquesta dEspanya i, un poc més tard, els refugiats espanyols. Era el cèlebre Hospital Varsòvia, que dirigí fins a lagost de 1946, quan hagué de dimitir a causa de tensions internes i externes; aleshores, passà a col?laborar amb la Creu Roja Republicana Espanyola. Amic de Joan Comorera, els conflictes aparellats a la Guerra Freda lallunyaren del PSUC, sense que això signifiqués la renúncia als ideals de justícia i llibertat que lhavien animat des de la seva joventut.Rosa Toran. Doctora en Història i professora en diversos instituts de batxillerat. Lany 1988 obtingué la Borsa dEstudis Agustí Duran i Sanpere dins els Premis Ciutat de Barcelona, i el 2021 se li va atorgar el I Premi Bones Lletres dAssaig Humanístic per lobra Hilda Agostini. Les armes de la raó duna mestra republicana, protestant i maçona, i pels treballs realitzats juntament amb Cèlia Cañellas sobre la política escolar de lAjuntament de Barcelona i el seu personal polític, i les dones en els consistoris durant la Segona República i a la rereguarda durant la guerra. Responsable darxius i publicacions de lAmical de Mauthausen i altres camps, comissària dexposicions i autora de llibres i articles sobre la deportació republicana als camps nazis, el 2015 fou guardonada amb el Premi Bages de Cultura.Àlvar Martínez-Vidal. Professor dhistòria de la medicina i de la ciència, vinculat actualment a lInstitut Interuniversitari López Piñero-Universitat de València i a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona), és autor de diversos estudis sobre la labor humanitària duta a terme a França, a lexili, pels metges republicans espanyols i, en especial, pels catalans. Recentment, ha coordinat el dossier «La ayuda médica humanitaria a los refugiados españoles en Francia (1939-1950)», publicat per la revista Dynamis (2020), que aborda la mobilització mèdica transnacional davant la penosa situació sanitària, de milers de refugiats, sobrevinguda arran de la Retirada i lèxode a França el 1939.