LA IMAGINACIO SIMBOLICA

La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món. L& x02019;una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l& x02019;esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L& x02019;altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se & x0201C;en carn i os& x0201D; a la sensibilitat. [& x02026;] Entre aquests casos de consciència indirecta, l& x02019;objecte es re-presenta a la sensibilitat mitjançant una imatge.» Així s& x02019;obre La imaginació simbòlica, el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d& x02019;exclusió a què el pensament cientista occidental l& x02019;ha sotmès. L& x02019;obra es detura, també, en l& x02019;ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix & x02014;l& x02019;un, concret, propi; l& x02019;altre, alúlusiu, figurat& x02014;, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els «règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els quals s& x02019;endrecen les imatges. L& x02019;essència dialèctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intelúlectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparença tan dissemblants com la física de partícules, la neuroðciència o l& x02019;espiritualitat.