La luxúria

La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, per. sí que és el més temut i contra el qual sha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual saguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà daquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és qui fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i, tanmateix, també és lescletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort. «Pensar les tensions sexuals per protegir el feble és un deure amb la persona i la hist.ria. Fer-ho sense matar el desig és un deure amb la vida, lart i la gràcia del món», afirma lautora.La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de la cada «pecat» a càrrec de noves veus de lassaig català.