Vuit dies de març (Inspector Mascarell 8)

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del ex policia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com adictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra. Són els anys cinquanta, linspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període dagitació social a causa de laugment del preu del tramvia. Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat den Mascarell dabans de la guerra, li explica que en Piñol, lArnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de lexinspector van marxar junts a lexili, al camp de refugiats dArgelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen. Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx dun oficial alemany va desencadenar lhorror, va obligar en Piñol a matar lArnella dun tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a lHumet, però la pistola només tenia una bala: lHumet es va salvar i va jurar venjar-se den Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners. LHumet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida. En Miquel accepta ajudar-lo i el convida lendemà a dinar a casa seva, però lHumet no shi presenta. Quan linspector va a buscar-lo, troba el cadàver de lantic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. Lacusat és en Nicolau, lexnòvio de la noia, però linstint de policia den Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable. Ressenyes:«Sierra i Fabra explica la vida daquesta ciutat. Els petits costums i el tracte diari: els taxistes, les porteres […]. Tan de bo tinguem en Mascarell per molt de tems. És història viva.»Lilian Neuman, Cultura/s de La Vanguardia «Una història ben construïda que es desenvolupa amb senzillesa, amb un estil fresc, directe, un ritme àgil i una intriga que lautor dosifica de manera convenient per mantenir al lector enganxat fins a arribar al final de la lectura.»Blog Me gustan los libros