ROSA DE CENDRA

LAlbert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. Lávia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Peró ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb linstint de la supervivéncia va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb lalta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monárquics i els lerrouxistes sorganitzen i lestat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i dincerteses, peró també de grans il·lusions i esperances. I la família de lAlbert viu les violentes contradiccions duna época convulsa que desemboca en la Setmana Trágica del 1909. Barcelona será una rosa de foc peró també una rosa de cendra. «Escoltava lEnric, escoltava el pare, escoltava lAvel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables pirómans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no lhavien sabut apagar, sí, amb tothom, peró també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta sadonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu». Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.