La vida amarga de les flors

Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Fèlix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a locàs dels meus dies, lluito perquè no menterrin en un forat de linfern. Més que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fi ns a la ll.brega penombra que samaga rere lúltim esglaó. He conegut la mel de labundància i la decrepitud de la misèria, i si avui ho puc explicar és només gràcies a lajuda de la bona gent i a lamor immerescut que mhan regalat les meves dues fi lles. Si elles mhan sabut perdonar, vosaltres també podreu arribar a fer-ho. Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivències marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrà entreveure la veritable cara duna família i una classe social, modèliques de portes enfora per. carregades dhipocresia de portes endins. Al final, els pecats de la Pat van quedar empetitits per lescàndol majúscul del Palau de la Música. Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat