El primer amor

Una nit, recordant els vells temps amb dos amics, Vladímir Petróvich rememora el seu primer amor. Amb setze anys, passa lestiu a la finca dels pares, quan senamora apassionadament de la jove Zinaïda, de vint-i-un. No és lúnic, ja que els encants de la noia atreuen un eixam de pretendents, i la seva passió no corresposta aviat es transformarà en turment, tot i que desconeix qui és el seu rival principal. El primer amor és una mostra magistral del talent de Turguénev per plasmar les sinuositats de lànima humana, amb un retrat commovedor i poètic de lamor adolescent, tan tendre, tan mal·leable, tan dolorós. Per a Turguénev lamor era «una sensació que no hauria sabut anomenar, però que ho contenia tot: tristesa, alegria, pressentiment del futur, desig i por de la vida». «Per a mi Turguénev és el més gran escriptor de tots els temps.» (Ernest Hemingway)