BALLA ESPERANCA BALLA

Els protagonistes de Balla, esperança, balla podrien ser representatius de tantes i tantes vides que han de discórrer per uns camins molt més dificultosos que els de la majoria dels mortals.Vides com la de la Gemma, que va néixer afectada de Trisomia X; o la de la Nanci, que, després danar de família en família dacollida, sacaba trobant sola i al carrer fins que algú lajuda; o la del jardiner enamorat dels cims i dels estels, que no pot deixar la medicació si no es vol perdre i que està decidit a estudiar per arribar a ser un professional qualificat; o la del Narcís, que no vol deixar ni la feina que se li ha proporcionat ni la teràpia de grup; o la de la dolça Lluïsa, que finalment, gràcies a la pròpia voluntat i als suports que ha rebut, sha alliberat del mal viure a què lobligava un proxeneta sense escrúpols…Les vides reals en què sinspiren aquests relats han estat dures, a voltes, molt dures, encara que, finalment, també esperançades. Novel·lar-les i compartir-les ens permet imaginar una societat més acollidora, més justa i més inclusiva.Esperança no és només un nom propi: és, per damunt de tot, un sentiment, un estat de lanima. És, en definitiva, la voluntat dun futur millor.