Les vencedores

Un himne a la solidaritat i lesperança on Colombani dóna veu a les vencedores an.nimes de la hist.ria. Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-seller internacional del qual shan venut més dun milió dexemplars només a França. Després de lèxit daquesta primera novel·la, Laetitia Colombani torna amb un relat vibrant i colpidor en el qual presenta la hist.ria de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, per. que comparteixen un mateix escenari: el Palau de la Dona. Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seus amors, fins que un dia sensorra i se sumeix en una profunda depressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba per internet un anunci que desperta la seva curiositat i decideix interessar-shi. Lenvien a una llar per a dones amb greu risc dexclusió social, on té problemes per relacionar-se amb les residents, que dntrada es mostren distants i esquives; per. a poc a poc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de lExèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquesta finalitat, el 1925 comença a recaptar els fons necessaris per comprar un hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obre les seves portes. El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat daquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seva empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència daquestes persones invisibles per a la societat. La crítica ha dit…«Amb un mètode semblant al que fa servir a La trena, Laetitia Colombani entrellaça dues narracions que conflueixen en una hist.ria comuna: la de dues figures excepcionals que desperten admiració entre les dones corrents que necessiten identificar-se amb elles.»Paris Match «Laetitia Colombani posseeix lelegància que confereix la humilitat. Tot i lèxit de La trena, emprèn amb serenitat la publicació de la seva segona novel·la, en què el feminisme és al centre mateix de la narració. […] Una oda a fraternitat de les dones.»Le Parisien