Andreu Nin

Lany 1892 va néixer al Vendrell, a la comarca del Baix Penedès, en el si de la família humil dun sabater afeccionat a la música, un nen destinat a convertir-se en català universal. Amb un pare director de la coral vendrellenca, amic del mestre Pau Casals, lAndreu ben aviat despuntà per la seva capacitat intelúlectual i per les seves preocupacions polítiques i socials i amb 13 anys publicava el seu primer article en un periòdic local. Catalanista convençut -lonze de setembre de 1906 efectuava el discurs de salutació a la senyera en el Centre Catalanista del Vendrell- va començar a militar a les files del republicanisme federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i després a Barcelona, mentre colúlaborava intensament a la premsa local, comarcal i també a la barcelonina, on esdevingué redactor dEl Poble Català. La seva consciència social es va concretar en una primera militància a les files del socialisme, però sobretot a partir de 1919 en el gran sindicat de la CNT, on esdevingué secretari general. Fou amic i company de dirigents com Salvador Seguí i ·ngel Pestaña i amb ells hagué de fer front als anys durs del pistolerisme i la repressió governamental.Entusiasta de la revolució russa del 1917, lany 1921 viatjà a Moscou tot representant la CNT, i romangué a la pàtria dels soviets fins a les darreries de 1930. Allí es féu comunista, va aprendre el rus, es va comprometre amb la revolució, es va enamorar de lOlga Tareeva -que li va donar dues filles precioses-, es féu trotskista i profundament antiestalinista, i començà a traduir al català els clàssics russos.De retorn a Catalunya, en vigílies de la proclamació de la República, va viure amb intensitat els canvis que sestaven propiciant, primer com a dirigent de lEsquerra Comunista i després del Partit Obrer dUnificació Marxista i va publicar llibres emblemàtics com Les dictadures dels nostres dies o Els moviments demancipació nacional.Amb lesclat de la guerra civil, el juliol de 1936, esdevingué conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya des don desenvolupà una tasca ingent, però el seu compromís amb la revolució i les seves crítiques a Stalin i a lestalinisme li valgueren una intensa campanya en contra per part dels estalinistes catalans i espanyols. Després dels fets de maig de 1937, iniciada la injusta repressió contra el POUM, lAndreu fou segrestat per la policia política soviètica -que actuava clandestinament a lEspanya republicana- i morí assassinat. Però el seu record i la seva herència no han desaparegut mai i han deixat una profunda empremta entre tots aquells que segueixen lluitant per lemancipació social i nacional, a les que lAndreu havia dedicat la seva vida. Pelai Pagès. Professor Història Contemporània UB