EL TROBADOR CUADEFERRO

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista daquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també lamant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite sincorpora amb tota la carn i tota lànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un daquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites. El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall duna espasa, com la corda fluixa dacer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa lenfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors limprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.